Allò que es mou està viu
Mentre els llimacs avancen pel sòl de la cuina, Noémie esbossa un autoretrat que canvia i es fragmenta, a la frontera entre l'esfera personal i el rebombori del món. La construcció i desconstrucció de la personalitat d'una mare es presenta com un flux constant de guany i pèrdua, profund amor i dependència.
