Si pogués sostenir-me com ho fan els arbres
Aquesta és una mare que viu inadaptada a un món d'estructures rígides: les del sistema, les de la família, les de les dones. Sense direcció o propietat dels espais que habita, en un impuls decideix abandonar als seus fills per a endinsar-se al bosc. Emergeixen en aquest lloc arbres gegantescs, mans agitades i la incògnita d'uns llençols que la guiaran en tot moment. D'entre l'atmòsfera, unes dones vestides de blanc l'acompanyaran en el seu dol maternal.
