El lladre de Bagdad
Un captaire cec demana caritat en nom d'Al·là, el seu gos pollós als seus peus. Als vianants que li pregunten, declara ser el més desgraciat dels prínceps, enganyat, i llançat a la misèria. Un se’n riu d'ell, el pressiona amb preguntes, i se submergeix llavors en els seus records. La còlera es manifesta als carrers de Bagdad: el poble pateix les decisions del palau principesc. El príncep Ahmad està acusat d'oprimir la pobra gent pels seus decrets autoritaris, però ell mateix no en té consciència, només està pels seus jocs. A l'ombra, el gran visir Jaffar el manté en la ignorància, és l'únic verdader opressor, el tirà que desitja atropellar el seu titella i prendre el seu lloc.
