El documental mostra com la professió d’hostessa de vol es va convertir en un símbol de llibertat i, alhora, d’opressió per a moltes dones. Al principi de l’aviació comercial, una feina inicialment masculina va passar a ser ocupada per dones atretes per la possibilitat de viatjar, guanyar independència i trencar amb els rols tradicionals. Tot i això, les companyies aèries imposaven normes molt estrictes sobre l’aspecte físic, el pes, l’edat i l’estat civil, i podien acomiadar-les per qualsevol motiu. Amb el temps, les hostesses van començar a organitzar-se i a denunciar aquestes discriminacions, recolzades per la Llei de drets civils de 1964, que prohibia la desigualtat per raó de gènere. Van reclamar igualtat salarial, accés a càrrecs de responsabilitat i la fi de les normes sexistes. El documental també destaca la lluita de les hostesses racialitzades, que van haver d’enfrontar-se tant al racisme institucional de les aerolínies com al de les seves pròpies companyes.