Jean Cocteau

“No hi ha un artista tan conegut que sigui tan desconegut com jo”. Aquesta és una de les moltes frases que Jean Cocteau va pronunciar en una declaració davant d’una càmera l’any 1962, des de la vila Santo Sospir, al sud de França, dirigida a la joventut de l’any 2000. L’escoltem dir-la en francès, però moltes altres reflexions les pronuncia l’actor Josh O’Connor en anglès, en off, com si fos ell mateix. Així anem coneixent a fons Cocteau, adolescent etern, home de múltiples talents i inquietud incessant, poeta de les paraules i de les imatges, dibuixant singular i dramaturg hiperactiu, odiat pels surrealistes però admirat i eternament estimat per -entre molts altres- Picasso i Coco Chanel. El film (i ell, és clar) també parla sense embuts de la seva addicció a l’opi, la seva homosexualitat i les relacions amb els seus amants, amb constants reflexions plenes de profunditat i subtilesa: “La gent separa el misteri de la realitat, però la realitat és, en si mateixa, tot un misteri”.