La desesperació de la pell
Les gravacions domèstiques d’una nena de 13 anys porten l’autora a reviure aquell estiu; la primera vegada que va ser conscient de la mirada externa, fet que va provocar un canvi irreversible en com es percebia a ella mateixa. A través de la veu en off, l’autora relata el seu testimoni i crea un espai de diàleg entre les dues narratives i de reflexió sobre la importància de la memòria col·lectiva.
