Alguns records (no) són meus
En una sala silenciosa, les arxiveres ordenen fotografies, cartes i fragments de pel·lícules deteriorades. Amb cada gest, els arxius s'obren com ferides o portes. Les figures anònimes dels documents prenen veu, textura i presència; deixen de ser passat per convertir-se en companyia. Entre imatges de mapes, rutes i empremtes, la pel·lícula teixeix una geografia d'afectes que uneix temps i cossos.
