Sempre, sempre
“El temps passa. Algunes ferides, no.”
Uns anys després, la Martina es creua per atzar amb en Gerard a Montjuïc. El que comença com una conversa tímida obre una esquerda en el temps: tornen un matí en un garden center, la boira dels Pirineus i un somni que mai no va acabar de desaparèixer. Entre paraules dites i callades, tots dos s’enfronten a les restes d’un vincle marcat per l’aferrament, la distància i tot allò que encara no han aconseguit deixar anar.
