Call Me, Take Me, Tell Me
L'Ana condueix d'un lloc a l'altre, encadenant obligacions. Travessa la ciutat sense acabar d'arribar mai enlloc. El cotxe és una habitació en moviment: un espai mínim però propi des d?on la ciutat apareix fragmentada, intermitent. Construït com una foto-pel·lícula, veiem el seu recorregut a partir d'imatges immòbils que resisteixen el ritme imposat i permeten observar allò que la quotidianitat oculta: el desig de sortir-ne.
