Ora pro nobis, òs de mos òssos

Homenatge al teatre com a ritual col·lectiu, la peça s’inspira en la roca emblemàtica del Teatre Grec, que durant cinc dècades ha estat teló de fons de nits d’estiu inoblidables. Agafant com a fil conductor uns versos de Jacint Verdaguer dedicats a Montjuïc, el curt recrea l’origen de la tragèdia i celebra el teatre com a lloc de reunió, de festa i d’imaginació compartida. Evoca les peregrinacions estivals al Grec, les societats recreatives que van donar vida al festival i el ritual de l’encesa de la flama. És un homenatge a la gent que fa possible el teatre i a la maquinària invisible que l’impulsa.