All My Loving
A ‘All My Loving' Tony Palmer mira el pop amb els seus ulls de 1968, l'empresona en un moment decisiu. Dóna veu a detractors, practicants i reis coronats. Un capellà compara el “Swinging London” amb Sodoma i Gomorra, una figura d'autoritat defineix el pop com “els balbucejos grotescos d'una joventut atipada de drogues” (riguin aquí). A l'altra banda hi ha els bons: McCartney parla d'usar el seu poder per al bé, Kit Lambert afirma que el pop és “la música clàssica d'ara”, Pete Townshend mostra a l'audiència el seu “personatge frustrat”. Sonen Cream, The Beatles, The Who o Eric Burdon.
