El virgo de Visanteta
Es tracta de l'única obra que ha perdurat de l'escriptor. Escrita l'any 1845, la seua gosadia i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, el que és coherent amb la moral de la seua època. Així, El Virgo seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors benestants de València i el seu entorn. Un altre suecà, Joan Fuster en el prefaci a l'edició feta pel setmanari El Temps defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant d'una obra de Sade.
