Leonard Cohen: Bird on a Wire
El ‘Don't look back' de Cohen. Una visió única del cantautor al mig de la seva accidentada gira mundial de 1972, quan va engegar un fatigós tour per 20 ciutats, de Dublín a Jerusalem. Si no fos perquè no creiem en aquestes coses, parlaríem de mal d'ull: quan no son problemes tècnics són promotors hostils, serveis de seguretat violents, fans que protesten per qualsevol cosa o groupies ardents. Enmig de tot això, el pacient Cohen s'ho pren amb filosofia, i cavil·la (en directe, o en privat) sobre el seu art, sobre l'èxit (“l'èxit és supervivència”), sobre la seva connexió amb totes aquestes cançons (“estic condemnat a repetir-les com un lloro encadenat a la perxa”), sobre com una cançó pot “tornar-se inhabitable, quan perds contacte amb l'emoció”. I fa broma. Es riu de si mateix, i de la seva aurèola d'atribolament, i de totes les ensopegades (“M'he deshonrat a mi mateix, Tony”).
