Els ulls s'aturen de créixer

Cançons carregades de sentiments que mariden folk mediterrani i pop psicodèlic, fragments de vídeos casolans filmats durant la seva joventut i entrevistes a qui millor els va conèixer. Aquests són els ingredients bàsics d'una pel·lícula de malenconiosa bellesa que captura la trajectòria vital i musical de Miquel Serra, unida visceralment a la figura del seu germà Joan, la prematura mort va deixar un buit tan enorme com el seu llegat artístic (en forma de dibuixos, pintures, gravats i cançons) desvetllant en Miguel la necessitat de compondre cançons. Una relació entre dues ments inquietes i creatives que es va forjar més que mai després de la pèrdua dels pares, va resistir els envits d'un trastorn esquizoafectiu i va modelar un univers propi marcat per les sensacions i els enyorances de la infància. Més que de música, aquest és un film sobre la creativitat, la mort, la regeneració emocional, els cicles de la vida, l'absència i la persistència del passat en el present.