Cada dia diumenge
L’Alberto mira les fotos de la seva primera comunió. Les imatges estan ferides: algú els ha robat la cara, arrencant-la. A través d'un matí que podrien ser molts, s'explora un espai domèstic fragmentat que s'intenta reconstruir, com aquelles fotos, a través del gest creatiu del muntatge. "todos los días domingos" proposa un (auto)retrat sense rostre per reflexionar des de l'experiència personal sobre els anomenats trastorns mentals.
