Patti Smith, la poésie du punk

Després d'abandonar Nova Jersey, on va deixar un bebè nascut en l'anonimat i una vida que l'asfixiava, Patti Smith arriba a Nova York, la capital americana de l'autoreinvenció, a finals de la cultura posthippy. Amb vint anys, sense diners, amb els cabells despentinats, acompanyada per les «Il·luminacions» de Rimbaud i una càmera Polaroid a la motxilla, necessita llibertat. Costi el que li costi, ho canviarà tot: els clixés del rock, la poesia, l'elitisme cultural massa intel·lectual i els estereotips de gènere. Podria haver estat només una espurna, però el foc ja fa cinquanta anys que crema. Es podria dir que Patti Smith va crear el seu propi mite, però, sobretot, va convertir la seva pròpia vida en un manifest, en una carta d'amor als marginats i als exclosos de la «norma».