Herminia Benito (Barcelona, 20 de desembre de 1958), coneguda com Eva Lyberten és una actriu catalana. Als 15 anys va estudiar en una Escola d'Art Dramàtic, i més tard, ball i jazz en una acadèmia de Barcelona. Amb l'ajuda d'un padrí, important i respectuós: Luis Sagnier, comte de Munter, va realitzar la seva primera pel·lícula amb paper definit; és el film: "Deseo", d'Alfonso Balcázar, en el qual fa una petita aparició en el paper de col·legiala adolescent ballant en festes. Complerts els 18 anys apareix en programes de Televisió Espanyola a Catalunya, com "La Saga dels Rius", on va col·laborar molt pocs dies, i com a actriu secundària en la majoria de pel·lícules rodades a Barcelona en 1975. Després de rodar la seva segona pel·lícula: "La ciutat cremada" (1976), d'Antoni Ribas, es trasllada a Eivissa dedicant-se a la seva afició d'escriure poemes i pintar. Es casa amb Luis Cantero. Al seu retorn d'Eivissa és triada, entre centenars d'aspirants, vedette per al Music-hall: "Crazy Horse", que és l'espectacle eròtic més important de l'Espanya de la transició democràtica. Espectacle en el qual actua durant un any amb notable èxit i que abandona per a incorporar-se a l'elenc d'artistes que intervenen en els films eròtics de l'època, i pel·lícules classificades "S", ressaltant sobre tots els del director Ignacio F. Iquino. A la tardor de 1978, després del rodatge de "Emmanuelle i Carol", d'Ignacio F. Iquino, es trasllada a Itàlia per a estudiar en l'Institut de Teatre. Després marxa a Madrid amb la intenció de fer teatre, on viu una bella història d'amor amb Carlos Serrat, amb el qual crea una cooperativa per a produir l'obra: "Alicia en el país de las maravillas" que va resultar un fracàs econòmic per a tots dos. A mitjan 80 amb el declivi de les pel·lícules "S", Eva va voler canviar el seu "look" d'artista eròtica i dedicar-se a un cinema amb més contingut que li permetés demostrar les seves qualitats interpretatives davant uns espectadors que només la coneixien en la seva faceta de nena eròtica. Aspiracions que no es van complir fins que va intervenir en "Sal gorda" (1984), de Fernando Trueba, com a actriu secundària interpretant el paper de Brígida. A partir d'aquí les seves aparicions al cinema van anar disminuint.