Akira Kurosawa (黒澤 明) (1910-1998) va ser un cineasta i pintor japonès que va dirigir trenta pel·lícules en una carrera que va abastar més de cinc dècades. És considerat un dels cineastes més grans i influents de la història del cinema. Va mostrar un estil atrevit i dinàmic, fortament influenciat pel cinema occidental però diferent d'aquest; va participar en tots els aspectes de la producció cinematogràfica. Kurosawa va entrar a la indústria cinematogràfica japonesa el 1936, després d'una breu etapa com a pintor. Després d'anys treballant en nombroses pel·lícules com a ajudant de direcció i guionista, va debutar com a director durant la Segona Guerra Mundial amb la popular pel·lícula d'acció Sanshiro Sugata (1943). Després de la guerra, l'aclamada pel·lícula L'àngel ebri (1948), en què Kurosawa va escollir l'aleshores poc conegut actor Toshiro Mifune per a un paper protagonista, va consolidar la reputació del director com un dels joves cineastes més importants del Japó. Els dos homes col·laborarien en quinze pel·lícules més. Rashōmon (1950), que es va estrenar a Tòquio, va guanyar sorprenentment el Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia de 1951. L'èxit comercial i de crítica d'aquesta pel·lícula va obrir els mercats cinematogràfics occidentals per primera vegada als productes de la indústria cinematogràfica japonesa, cosa que al seu torn va conduir al reconeixement internacional d'altres cineastes japonesos. Kurosawa va dirigir aproximadament una pel·lícula a l'any durant les dècades de 1950 i principis de 1960, incloent-hi diverses pel·lícules molt ben considerades (i sovint adaptades), com ara Viure (1952), Els set samurais (1954), Tron de sang (1957), Mercenari (1961) i El cel i l'infern (1963). Després de la dècada de 1960 es va tornar molt menys prolífic; tot i això, el seu treball posterior, incloent-hi dues de les seves últimes pel·lícules, Kagemusha (1980) i Ran (1985), va continuar rebent grans elogis. La seva carrera ha estat guardonada per moltes retrospectives, estudis crítics i biografies tan impreses com en vídeo, i per publicacions en molts mitjans.
